Obres la transcripció de la trucada d’ahir per comprovar una sola cosa. Algú va dir «t’ho enviem divendres». La proposta, les xifres, la presentació: tant és què. El que importa és qui ho va dir. Si vas ser tu, és un compromís. Si van ser ells, és una cosa que cal esperar. I una transcripció que corre com un bloc de text, amb tres persones barrejades en un sol paràgraf, no t’ho pot dir.
Aquesta petita pregunta decideix el que fas després. Un seguiment que entén el compromís al revés és pitjor que no fer-ne cap.
El que veus ara a la nota
Si graves les teves reunions amb BlaBlaNote Recorder, la transcripció ja no arriba com un bloc. Arriba com un diàleg, un torn per veu:
Gorka: Et passo la proposta divendres.
Interlocutor 1: Perfecte. I si pots, posa la Marta en còpia, que porta el pressupost.
El gravador mesura per separat el teu micròfon i el so de la trucada abans de barrejar-los, així que sap quina és la teva veu. Els teus torns porten el teu nom de pila. Els altres apareixen com a «Interlocutor 1», «Interlocutor 2», fins que decideixis qui són. Per a aquesta part necessites l’última versió del gravador, i només s’aplica al que graves amb ell.
Saber quina és la teva veu canvia alguna cosa més que el format. La IA que resumeix la nota sap el que vas dir tu, així que pot escriure «En Gorka es va comprometre a enviar la proposta» en lloc d’un vague «s’enviarà una proposta». Les tasques i els propers passos que surten de la reunió són teus quan són teus, i seus quan són seus.
Qui parla: posar nom a cada veu
Al costat de la transcripció, la nota et diu quantes veus continuen sense nom: «2 sense nom». Aquest enllaç obre Qui parla, amb una fila per veu.
De cadascuna pots escoltar dos o tres fragments curts, just el que cal per reconèixer-la. Després tries qui és: una de les persones d’aquella reunió, algú que trobes cercant als teus contactes o un contacte nou que crees en aquell moment. Si no ho tens clar, «No ho sé» la deixa sense nom. I si el gravador s’ha equivocat amb la teva pròpia veu, «No soc jo» ho corregeix.
La transcripció canvia en el moment que anomenes una veu. Confirmar una veu enllaça aquell contacte a la nota, de manera que la conversa acaba a la seva fitxa, al costat de tot el que ja saps d’aquella persona. Si tries la persona equivocada, l’avís que apareix et deixa desfer-ho.
L’àudio es guarda 24 hores perquè el puguis escoltar. Passat aquest termini pots continuar anomenant les veus. Només que ja no les pots reproduir.
La novetat d’avui: la IA proposa, tu decideixes
Fins ara, anomenar les veus depenia només de tu. Des d’avui, per a tothom, la IA et proposa qui és cada veu a partir del que es va dir a la conversa.
La gent es presenta més del que ens pensem. Algú obre amb «Hola, Pere». Una veu esmenta l’empresa on treballa, o el seu càrrec. Aquest és el tipus de pista que busca la IA, i només busca entre els contactes que ja envolten la nota: els convidats de la reunió i els contactes que s’hi han detectat.
A Qui parla veus la proposta amb la frase que la justifica («Per la frase “Hola, Pere”»), un botó per escoltar i dues respostes: «Sí, és Pere Garcia» o «És una altra persona».
Mai no enllaça ningú pel seu compte. El nom proposat ja apareix en aquella veu de la transcripció, però fins que confirmes és només una proposta: el contacte no s’enllaça a la nota. Si no hi ha res a la conversa que identifiqui una veu, no proposa ningú. Millor «Interlocutor 1» que un nom equivocat a la fitxa d’algú.
Sense empremta de veu
Això mereix dir-se amb claredat, perquè és el que voldries saber abans de deixar que ningú posi nom a les veus de les teves reunions.
No hi ha empremta de veu. A part de l’àudio mateix, que s’esborra al cap de 24 hores, no guardem res que descrigui com sona ningú, i no reconeixem ningú per la veu. Seria una dada biomètrica, que el RGPD protegeix com a categoria especial (article 9), de persones que ni tan sols fan servir BlaBlaNote. Els noms de les altres veus surten de dos llocs: el que es va dir a la conversa i el que tries tu.
La resta continua com estava. L’àudio es xifra, es transcriu dins de la Unió Europea i s’esborra un dia després de rebre’l. No el fem servir per entrenar models.
I hi ha una cosa que no canvia amb cap funció: avisa les persones de la reunió que estàs gravant. És el que toca, i en molts llocs és el que exigeix la llei.
El detall que canvia el missatge següent
Vam escriure sobre la reunió on de debò eres: escoltar en lloc de teclejar i trobar després la conversa a la persona. Saber qui va dir cada cosa és el pas següent. És la diferència entre «vam parlar de la proposta» i «te la vaig prometre per a divendres, i el pressupost el porta la Marta».
Aquests són els detalls que fan que un missatge una setmana després soni com si hi haguessis estat de debò.
Si una bona part de la teva setmana passa en videotrucades, descarrega el gravador, o actualitza’l si ja el tens, i mira la propera nota que et deixi. Està inclòs al pla Pro, i tots els comptes el tenen durant els primers 30 dies. Anomena una veu, confirma una proposta i mira on acaba la conversa.
